LOURDES TASIES
El cap de setmana del 2 i 3 de setembre Catalunya acollia l’onzè Gran Premi de la temporada 23 de MotoGP. Quins dies ens han fet viure els pilots que conformen la categoria reina! :Ràdio Hostafrancs: va poder conèixer de prop la percepció dels pilots catalans al Circuit de Catalunya, que suposa per a molts un gran repte, per ser a casa.
El petit dels Márquez tenia un objectiu: millorar la frenada de la seva motocicleta. “Els meus ulls se situen a Pecco Bagnaia, vull el seu rendiment. L’equip està treballant per a millorar la frenada, és el nostre problema.”, assegurava amb serietat. El seu germà gran, el Marc Márquez, en canvi, mostrava una gran preocupació davant la seva situació. “És més fàcil que em toqui la loteria que no guanyar. Si em diuen fa uns anys que aquesta seria la meva situació, no ho hagués cregut mai”. Les marques japoneses es troben en un moment molt complex, les motocicletes europees presenten una aerodinàmica innovadora que té la capacitat de fer d’un vehicle de dues rodes una aeronau. En paraules del pilot d’Honda “les motocicles europees volen. Ningú les pot aturar, és impossible.”
Competir a casa sempre és sinònim de felicitat, però més encara si guanyes amb la teva afició al teu costat. Això mateix els ha succeït els dos pilots catalans i companys d’equip, l’Aleix Espargaró i el Maverick Viñales. Dijous, abans de comprovar les seves sensacions a la pista, el de Figueres afirmava sentir un gran orgull de ser al circuit que l’ha vist créixer, a més, aquesta temporada és al costat d’Aprilia que ha ajudat, i molt, a la millora el seu rendiment. “Estic molt bé amb l’equip, treballem molt. Si aquest cap de setmana ens plou, donaré tot a nivell físic, que per això entreno tots els dies.”
D’altra banda, l’Aleix tenia moltes ganes de pujar al podi, i més després del succés de l’any passat, quan el català pensava que la cursa havia finalitzat i encara quedava una volta més a fer. Tot el contrari que ha succeït aquest any, Espargaró ha fet doblet: guanyador a la carrera de dissabte i diumenge. El seu casc que presentava un dibuix de la seva família i l’acompanyava un missatge que deia “una volta més”, ha estat de molta sort per a ell, que ahir la nit va dormir amb l’or al seu costat. “Estic molt feliç, ho he conseguit aqui, a casa. Tenim molt camí a fer, però el dia d’avui no l’oblidaré mai”, deia entre llàgrimes l’Aleix.
En canvi, el seu germà petit, el Pol Espargaró no va poder acabar la cursa, per problemes mecànics amb la seva GasGas; tot i això, és feliç de veure a l’Aleix gaudint d’aquest moment que recordarà per sempre.
Un any més l’afició catalana ha gaudit del so del motor, fent que el cor s’acceleri i cobrant la vida més sentit que mai.
