Imatge: betevé | Font: padró municipal (01-01-2025)
ESCOLTA LA NOTÍCIA
La població censada a Barcelona és 1.732.066 persones. Aquesta és la xifra més alta des del 1986. Segons l’anàlisi de dades del padró municipal d’habitants de l’1 de gener de 2025, el nombre de residents a la ciutatha crescut un 1,7 % respecte de l’any anterior. Per tercer any consecutiu, la població creix —tot i que a un ritme més lent—, i consolida la tendència a l’alça iniciada el 2023 després de dos anys de retrocessos per la frenada associada a la pandèmia.
El salt endavant és generalitzat, tots els districtes i gairebé tots els barris tenen augments de població. El factor que impulsa aquest creixement és la immigració, que suma 46.000 persones. Aquest informe també mostra que el saldo vegetatiu continua sent negatiu (moren més persones de les que neixen). La natalitat a la ciutat està en mínims històrics. Només a Ciutat Vella, per segon any consecutiu, hi ha més naixements que defuncions.
L’estructura per sexes indica un predomini de les dones que s’intensifica a partir dels 45 anys i és molt marcat en edats avançades. L’edat mitjana de la població continua estabilitzada al voltant dels 44,4 anys. Un altre cop, les persones centenàries assoleixen un màxim: en són 1.104, un 9,6 % mes que un any enrere. D’aquestes, 8 de cada 10 són dones.
El nivell formatiu dels residents també continuen a l’alça. Un 36,9 % dels empadronats dels 16 anys en amunt té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En conjunt, un 43,1 % dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior.
Per barris, la població ha augmentat a 70 dels 73. Només ha caigut a la Vila Olímpica del Poblenou, les Tres Torres i Can Peguera. Per contra, els barris que experimenten més creixement són la Clota —que supera el miler de residents per primera vegada— i la Marina del Prat Vermell, on “s’estan construint nous habitatges
Les dades constaten que només un 45 % dels barcelonins han nascut a la ciutat. El 2019 va marcar el tomb i per primera vegada el nombre d’empadronats no nascuts a la ciutat va ser superior al dels nascuts a la ciutat. Ara n’hi ha 340.115 que han nascut a l’estat però no a Barcelona i 612.529 més van néixer a l’estranger.
El nombre d’empadronats de nacionalitat estrangera s’acosta als 460.000, un 26,4 % del total de la població. La diversitat de nacionalitats es manté com un dels trets distintius de Barcelona: a banda de l’espanyola, hi conviuen persones de fins a 182 nacionalitats diferents, dues més que el 2024.
Dels nascuts a l’esranger, més de la meitat (53,8 %) han nascut al continent Americà. Amb gairebé 50.000 persones, l’Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger. La resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, el Marroc, l’Equador, Itàlia, Hondures i la Xina. Per continent d’origen, europeus i americans són els més nombrosos. Les nacionalitats més abundants continuen sent la italiana, la colombiana i la pakistanesa.
Les dades revelen que hi ha més persones per habitatge a la ciutat de Barcelona. L’any passat la mitjana era de 2,45 persones. Ara és de 2,48. Això pot tenir a veure amb la crisi de l’habitatge i a fenòmens com el lloguer d’habitacions.
