Sònia Olivella Saludes, d’Irídia; Jesús Rodríguez, periodista de la ‘Directa’; i Elisabet Borreda, copresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils, van explicar la sanció en una roda de premsa | Foto: Joanna Chichelnitzky (la Directa)
Ràdio Hostafrancs s’adhereix al comunicat “Sancionen qui investiga, protegeixen qui s’infiltra”, subscrit per mitjans de comunicació, entitats i professionals del periodisme en solidaritat amb els mitjans digitals la Directa i VilaWeb arran de les recents resolucions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). La controvèrsia neix d’una sanció econòmica imposada per l’AEPD contra la Directa a causa de la publicació de les fotografies i el nom d’un agent de la Policia Nacional espanyola infiltrat en moviments socials de Barcelona, una investigació periodística que va tenir un gran ressò públic. De manera similar, VilaWeb també es troba sota el focus de l’organisme per haver fet seguiment i difusió d’aquestes mateixes informacions.
El Consell Editorial de Ràdio Hostafrancs ha acordat afegir aquest mitjà als de desenes de mitjans de comunicació, periodistes i entitats de la societat civil que denuncien el que consideren un greu atac al dret a la informació i a la llibertat de premsa.
«El periodisme d’investigació té la funció social de fiscalitzar el poder i treure a la llum actuacions d’interès públic. Sancionar els mitjans per complir amb el seu deure informatiu estableix un antecedent perillós per a tot el col·lectiu», assenyala el comunicat.
El text del comunicat posa de relleu la paradoxa que suposa que les eines administratives de protecció de dades s’utilitzin per perseguir la tasca periodística mentre es manté la impunitat i el blindatge de les infiltracions policials sense aval judicial clar.
Comunicat «Sancionen qui investiga, protegeixen qui s’infiltra»
Les persones i organitzacions sotasignades volem expressar el nostre suport a la Directa i la nostra profunda preocupació davant el procediment sancionador impulsat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), arran de les seves investigacions sobre els policies infiltrats en l’independentisme i els moviments socials. El procediment té origen en una denúncia de quatre dels agents infiltrats destapats pel mitjà.
Les investigacions de la Directa constitueixen un exercici legítim del dret a comunicar i rebre informació veraç, reconegut per l’article 20 de la Constitució espanyola. També responen a la funció democràtica essencial dels mitjans de comunicació com a vigilants dels poders públics, especialment quan investiguen actuacions policials secretes que afecten drets fonamentals.
La rellevància pública de les informacions publicades és indiscutible. Les infiltracions descobertes van provocar la creació d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya i van donar lloc a nombroses iniciatives i preguntes parlamentàries de l’oposició al Congrés dels Diputats. Els casos també han estat recollits per mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, com The Guardian o La Repubblica, entre d’altres.
Tot i aquest evident interès públic, l’AEPD considera incompatibles amb la normativa de protecció de dades determinades informacions i imatges publicades per la Directa. Ho conclou malgrat que el mitjà va adoptar diferents mesures per a protegir la identitat real dels agents.
Aquesta decisió genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació. L’amenaça d’una sanció econòmica i de la retirada de continguts pot dissuadir els mitjans de publicar informacions rellevants sobre l’actuació dels poders públics. Té, per tant, un efecte equiparable al que es coneix com a SLAPPS, dirigides a silenciar.
No està en joc només la llibertat de la Directa. Aquest procediment pot establir un precedent molt perillós per a tots els mitjans de comunicació i professionals que investiguen abusos policials o altres qüestions incòmodes per a les institucions.
L’actuació de l’AEPD contrasta amb la resposta de les institucions públiques davant casos similars al Regne Unit. Després de descobrir-se que agents infiltrats havien mantingut relacions íntimes sota identitats falses amb activistes, i gràcies a la pressió popular i mediàtica sostinguda per part de moviments socials, organitzacions socials i mitjans de comunicació, tant els cossos policials com el Govern britànic van assumir les seves responsabilitats: van demanar disculpes a les víctimes i les van indemnitzar.
A més, les identitats i les fotografies dels agents infiltrats es van publicar als mitjans de comunicació amb plena llibertat i encara es poden consultar avui dia, sense que això hagi comportat la imposició de sancions als mitjans que van informar sobre els fets.
A l’Estat espanyol, en canvi, els casos d’infiltració policial continuen sense una investigació efectiva ni una depuració de responsabilitats, mentre el mitjà que les va descobrir s’enfronta a una sanció.
Per tot això, demanem:
–L’arxivament immediat del procediment sancionador contra la Directa.–Que l’Estat espanyol introdueixi els canvis legislatius necessaris per complir de manera efectiva l’article 85 del Reglament (UE) 2016/679, perquè la normativa de protecció de dades no es pugui utilitzar per emmordassar i censurar els mitjans de comunicació.
Defensar la Directa és defensar el dret de la societat a conèixer l’actuació dels poders públics. No podem permetre que se sancioni qui investiga mentre es protegeix qui s’infiltra.
El formulari d’adhesió al comunicat és accessible des d’aquest enllaç
Leave a Reply