ESCOLTA LA NOTÍCIA | Declaracions de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i del portaveu de la manifestació de l’Orgull a Barcelona, Àngel Camacho
La celebració del dia de l’Orgull (Dia Internacional per l’Alliberament LGTBIQ+) a Barcelona enguany ha tingut dos focus, un al centre de la ciutat -com és habitual- i l’altre a la capital d’Hongria, Budapest, amb la presència de l’alcalde, Jaume Collboni a la manifestació massiva prohibida pel govern d’ultradreta del president hongarès Viktor Orban, prohibició que van desafiar desenes de milers de ciutadans hongaresos.
Manifestació de l’Orgull a Barcelona, transcorrent pel carrer de Pelai
A Barcelona unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i unes 10.000, segons els organitzadors, es van manifestar aquest dissabte a la plaça de la Universitat per reivindicar l’alliberament sexual i de gènere en el marc del Dia Internacional per a l’Alliberament LGBTI+. La marxa, que va avançar pels carrers de Pelai, la Rambla, Ferran fins arribar a la plaça de Sant Jaume, la convocaven les entitats Crida LGBTI, ACA, Atzagaia, DisturBi Col·lectiu, Poder Popular Trans amb el suport d’uns noranta grups i moviments.
L’alcalde de Barcelona, a la manifestació de Budapest, prohibida pel govern ultradretà de Victor Orban | Foto: Ajuntament de Barcelona
Des de Budapest, l’alcalde de la ciutat Jaume Collboni, feia una crida a resistir contra «l’onada reaccionària» que recorre Europa. Collboni va anar a la manifestació de l’Orgull que el govern ultradretà d’Hongria havia prohibit i que tenia, en canvi el suport de l’alcalde de la capital del país, l’ecologista Gergely Karácsony, que s’arrisca a anar a la presó per acollir la marxa.
Collboni considera que estan en joc «la democràcia, els drets humans i, sobretot, el futur d’Europa”. I advertia que el que passa ara a Budapest i a Hongria, podria passar a Barcelona.
L’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau també va estar a Budapest per donar suport a la manifestacio de l’Orgull com una delegació del Parlament de Catalunya, encapçalada per la vicepresidenta primera, Raquel Sans, (ERC) i diversos representants del govern espanyol .
