Aquest dimecres, amb els suport de la Unitat del Subsòl dels Mossos d’Esquadra, arqueòlegues del Servei d’Arqueologia de Barcelona han pogut accedir als refugis antiaeris del carrer 26 de gener de 1641. Ha estat una primera inspecció de seguretat, que ha permès obtenir les primeres impressions i les primeres imatges sobre les condicions internes de l’espai. S’ha pogut fer un recorregut subterrani de 200 metres aproximadament i el servei d’arqueologia ha comprovat algunes detalls de l’entramat de galeries construïdes pel veïnat d’aquest carrer d’Hostafrancs en l’última fase de la guerra civil, l’any 1938: havien construït latrines amb accés a aigua corrent i electricitat. Hi han trobat càntirs, plats i gots, elements que ajuden a imaginar wla moments d’angoxia i d’emergència que va patir la població civil davant dels bombardejos. La directora de la intervenció arqueològica, Ariadna Muñoz, ha resumit davant de càmeres i micròfons dels mitjans, entre ells Ràdio Hostafrancs, el resultat de la primera exploració: «És un refugi gran», ha dit.
Una gran expectació mediàtica i veïnal, aquest dimecres 25 de mar´ha acompanyat l’operatiu coordinat de la Unitat del Subsol de Mossos i els serveis municipals d’arqueologia. L’interès per conèixer el que hi ha a sola del carrer ha anat creixent des que el dia 3 de març es va fer la primera troballa. Aquell dia es va detectar el primer accés, tot just començades les obres de reurbanització del carrer.. Al subsol hi van trobar 12 esglaons fins al tapiat. Aquella mateixa tarda hi van localitzar un segon accés, que també consta de 12 esglaons. El tercer accés disposa de 15 esglaons i es va identificar l’11 de març. L’ordre de les troballes respon a l’evolució de les obres, que van començar a la banda del carrer de la Creu Coberta i han anat avançant en direcció al carrer de Portugalete.
Hi haurà noves inspeccions
La d’aquest dimecres ha estat una primera inspecció però, seguint el protocol habitual per intervenir en espais subterranis i confinats amb valor patrimonial, s’hi hauran de fer noves prospeccions. El tramat de galeries pot ser molt més extens que els aproximadament 200 metres recorreguts aquest dimecres. Els agents i els tècnics d’arqueologia s’han aturat, de moment, en aquells punts que no oferien garanties de seguretat.
Un cop confirmades les condicions mínimes de seguretat, els arqueòlegs municipals hauran de dur a terme tasques de documentació abans de continuar amb les obres. Aquesta col·laboració entre els Mossos i el Servei d’Arqueologia segueix el protocol habitual per intervenir en espais subterranis i confinats amb valor patrimonial.
Hipòtesi: 3 refugis
Pel que fa a la identificació dels refugis, una de les hipòtesis principals és que almenys un dels accessos —el segon descobert— correspon al refugi 657, recollit en el cens municipal i documentat en un llistat del 16 de juliol de 1938 inclòs a l’Atles dels refugis de la Guerra Civil a Barcelona. Tanmateix, com que aquesta documentació només especifica una adreça sense detallar el nombre d’accessos ni el recorregut intern, no es pot assegurar si la resta d’entrades formen part del mateix refugi o d’altres estructures properes.
En cas que es confirmi que es tracta de refugis diferents, es planteja que el primer accés podria correspondre al refugi 874 i el tercer al 421, també registrats. En qualsevol cas, caldrà avançar en les inspeccions per validar aquestes hipòtesis.
L’estat de conservació, clau per al futur
La descoberta d’aquests refugis obre ara diferents escenaris de futur. Entre les opcions que es plantegen hi ha la seva documentació exhaustiva, la conservació in situ o la possible integració en projectes de memòria històrica. Les decisions dependran, sobretot, de l’estat de conservació de les estructures i dels resultats de les inspeccions interiors.
En les pròximes setmanes, els treballs se centraran a aprofundir en el coneixement dels refugis, amb l’objectiu de determinar-ne l’extensió, la configuració interna i si existeixen connexions entre els diferents accessos. Un cop documentats, els espais quedaran tancats fins que es decideixi el seu futur.
Entre les opcions possibles hi ha mantenir-los clausurats per preservar-los o bé habilitar-los com a espais visitables, sempre que les condicions ho permetin. Aquesta segona opció requeriria un projecte específic que garanteixi la seguretat, l’accessibilitat i una correcta interpretació històrica, així com un model de gestió adequat.
Les obres de millora del carrer
Paral·lelament, les obres de remodelació del carrer del 26 de gener de 1641 continuen amb l’objectiu de transformar aquest eix en un espai més accessible i sostenible, prioritzant el vianant. El projecte inclou l’ampliació de voreres, l’eliminació de barreres arquitectòniques, la incorporació d’arbrat i mobiliari urbà, així com la instal·lació d’una font pública. Els treballs, amb un pressupost de 1,8 milions d’euros, es van iniciar el 16 de febrer.
Foto: Mossos d’Esquadra
Leave a Reply