El cablejat de les operadores telefòniques, espectacle tercermundista a les façanes

Cablejat a la les façanes dels números 41 i 43 del carrer Consell de Cent (Foto: Ràdio Hostafrancs)

Façanes carregades de cables i capses de connexions que sovint estan mal col·locades, obertes o mig penjant. L’ús de la fibra òptica es generalitza i arriba ja a la majoria de llars però el rastre que aquest avenç tecnològic està deixant al paisatge urbà de Barcelona està enlletgint les parets exteriors de la ciutat, fins al punt que comencen a sorgir iniciatives de denúncia. A Hostafrancs pràcticament tots els edificis amb més de 10 o 12 anys d’antiguitat, que són la majoria, presenten un espectacle lamentable a les seves façanes. Algunes entitats han decidit cridar l’atenció sobre aquest fet i instar l’Ajuntament a actuar amb contundència per capgirar la situació. El president de l’Associació de Comerciants Creu Coberta, Lluís Llanas, qualifica de “tercermundista i horrorós” l’aspecte que presenta el cablejat de la majoria de façanes del barri d’Hostafrancs.

A Sants, el coordinador de la Lleialtat Santsenca, l’historiador Agus Giralt, ha posat en marxa una campanya de denúncia a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #Patrimonicablejat, posant l’emfasi en edificis històrics, que formen part del patrimoni arquitectònic del barri i del Districte i que pateixen la plaga dels cables penjant.

En declaracions a Ràdio Hostafrancs i Ràdio Comerç, Lluís Llanas, es queixa per un problema que afecta tot Barcelona i ho ha fet en qualitat de vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, l’entitat que aplega 23 eixos comercials de la ciutat. Llanas apel·la directament a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà. “Si Barcelona s’emmiralla en el món en part és gràcies a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, que ha fet molt bona feina però no entenem com són tan estrictes amb nosaltres els comerciants i no ho són amb les companyies de telefonia”, ha dit el president de l’eix comercial de Creu Coberta. Llanas denuncia que les operadores puguin actuar impunement i defensa que s’obligui a aquestes empreses a desplegar els cablejats en galeries de serveis “que haurien de pagar elles, conjuntament”.